Tipos de obras

Audiovisual

Obra gráfica

Géneros

Arte > Pintura

Arte > Escultura

Arte > Fotografía

Arte > Dibujo

Arte > Performance

Arte > Instalación

Movimientos socio-culturales

Edad Contemporánea > Feminismo

Obra

El judici de Paris (segons Rubens) – Dark Helen

Fecha de producción: 2007

Tipos de obras

Audiovisual

Obra gráfica

Géneros

Arte > Pintura

Arte > Escultura

Arte > Fotografía

Arte > Dibujo

Arte > Performance

Arte > Instalación

Movimientos socio-culturales

Edad Contemporánea > Feminismo

Información de la obra y contexto de creación

La fotografia El judici de Paris (segon Rubens)Dark Helen forma part d'un treball pertanyent a la sèrie Odissea d'Helena, de l'any 2007. Té una altra versió titulada El judici de Paris (segons Rubens) - Light Helen. La fotografia es va incloure en la gran exposició del British Museum de Londres “Troia: mite i realitat”, celebrada del 21-11-2019 al 08-03-2020.

Des de 2001, ha completat tres sèries de fotografies al·legòriques basades en la vida romana: Els últims dies de Pompeia, Al·legories romanes i  Odissea d'Helena.

L'autora explica en una entrevista el motiu de les seves sèries fotogràfiques:

“Tota la meva vida he tingut una passió per l'antiga Grècia, des que vaig llegir la Mitologia de Bulfinch quan era nena. En llegir-ho per primera vegada, vaig desitjar poder viure en l'antiga Grècia. Però després, més tard, quan em vaig assabentar del mal que tractaven a les dones, vaig fer una mica de parany i vaig canviar la meva lleialtat a l'antiga Roma, on les dones tenien alguns drets i fins i tot podrien haver viscut vides interessants…”.

“Helena sempre és vilipendiada com una seductora i admirada per la seva bellesa i temuda pel seu poder; no obstant això, siga com siga que se la interprete, el seu lloc en la nostra fantasia històrica sempre ha estat legitimat, escrit o pintat per homes. Volia humanitzar a aquesta dona, trobar-la sota la coberta d'històries que ens l'enfosqueixen.”

Sholis, Brian (2008). “Eleanor Antin discusses her recent photographic series”, Artforum, (consultat el 14/05/2021), < https://www.artforum.com/interviews/eleanor-antin-discusses-her-recent-photographic-series-20824 >

 

En els anys 70 comença a florir una nova ona feminista que afectarà l'àmbit teòric i universitari i el moviment artístic.

Miriam Schapiro crea la categoria femmage, un estil de collage que utilitza materials, objectes i tècniques artesanals identificades culturalment amb la dona.

Judy Chicago crea l'obra The Dinner Party, una taula cerimonial. En cada costat de la taula triangular disposa 13 serveis amb ceràmiques, estovalles brodades i els noms de les 39 convidades, entre elles Safo, Aspàsia, Teodora i Hipàcia. En els taulells blancs on s'assenta la taula estan inscrits els noms d'altres 999 dones que inclouen a Erinna, Cleobulina, Teano, Júlia Domna, Clòdia, i moltes altres dones gregues i romanes.

També Eleanor Antin dinamita, amb fina ironia, les construccions idealitzades de feminitat en els imaginaris que el món clàssic ha traslladat fins als nostres dies.

Indicaciones

-CUC: Bloc Continuïtat del patrimoni cultural. Mitologia i religió.

-Llatí 4t ESO:  Bloc Llegat i patrimoni.

(En les anteriors assignatures, es podran utilitzar les obres fotogràfiques relacionades amb la mitologia clàssica)

-Història de l'Art 2n Batxillerat: es pot tractar el conjunt de la seua obra.

 

 

Documentos