Classificació geogràfica

Europa > Alemanya

Moviments socio-culturals

Edat contemporània > Moviments artístics des de finals del s. XIX > Racionalisme arquitectònic / Moviment modern > Bauhaus

Grups per àmbit de dedicació

Artistes plàstiques, visuals i escèniques > Dissenyadores i tècniques d'il·luminació

Artistes plàstiques, visuals i escèniques > Artistes tèxtils

Personatge
Foto

Gunta Stölzl

Munic, Imperi Alemany 05-03-1897 | Männedorf, Suïssa 22-04-1983

Període d'activitat: Des de 1919 fins 1983

Classificació geogràfica: Europa > Alemanya

Moviments socio-culturals

Edat contemporània > Moviments artístics des de finals del s. XIX > Racionalisme arquitectònic / Moviment modern > Bauhaus

Grups per àmbit de dedicació

Artistes plàstiques, visuals i escèniques > Dissenyadores i tècniques d'il·luminació

Artistes plàstiques, visuals i escèniques > Artistes tèxtils

Context de creació femenina

Juntament amb Anni Albers i Orri Berger van deixar un llegat avantguardista en tèxtil i teler del qual es nodreix l’art contemporani.  
De les 24 dones que es van diplomar en Bauhaus, 14 ho van fer en tèxtil: Anneliese (Anni) Albers, Ruth Hollos, Helene Nonne-Schmidt, Helene Bergner, Gertrud Preiswerk, Margarete Dambeck, Otti Berger, Margarethe Leischner, Margarete Reichardt, Elisabeth Henneberger, Catharina Fischer-van der Mijll Decker, Tonja Rapaport, Ruth Cohn, Greten Fischer. 

Algunes de les dones que es diplomaven en tèxtils no s’hi dedicaven, com per exemple, Marianne Brandt, que va passar del taller de teixits al de metal·lúrgia, no sense abans enfrontar-se amb els directors dels tallers, però demostrant la seua gran capacitat i passant a ser una de les alumnes més prolífiques de la Bauhaus, o Alma Buscher, que va passar del taller de tèxtil al de fusteria.  

També va ser alumna Lotte Stam Beese, que va transitar de manera excel·lent per diversos tallers i va ser la primera dona a ser acceptada en el taller d’arquitectura, però no va acabar la carrera en Bauhaus, sinó que ho va fer als Països Baixos com a arquitecta i urbanista. 

Ressenya

Els teixits en teler de Gunta Stölzl es caracteritzen pel complex treball artesanal que requereixen i per la gran varietat de nusos que s’hi utilitzen, Les seues catifes desprenen ritme i encertada composició, i no es limiten a un esquema lineal o vertical. Hi ha motius figuratius, com vaques en el camp o iconografia religiosa. Però, fonamentalment, Gunta introdueix l’art abstracte en el teixit, on a més es troba una gran influència de Johannes Itten, un dels seus mestres, que es veu reflectit en l’ús dels colors i els seus contrastos. 

Justificacions

  • És una de les figures més importants de l’escola Bauhaus, tant per haver sigut una excel·lent alumna, com per haver arribat a ser mestra i directora dels tallers de tèxtils de l’escola en la seua seu de Dessau.
  • Va ser una de les dones més destacades de l’escola gràcies a la seua creativitat, constància i capacitat d’organització i per la gran afinitat que ella demostra pel teixit i els tèxtils.
  • Com a mestra i líder del taller de tèxtil, Gunta Stölzl tenia un mètode lligat a la seua tècnica i estil molt característic. En tot moment va implementar les idees de l’art modern i principis estètics de la Bauhaus.

Biografia

Gunta Stölzl va estudiar pintura decorativa, pintura sobre vidre, ceràmica, història de l’art i estilística a l’Escola d’Arts Aplicades de Munic entre 1914 i 1916. Entre 1916 i 1918, durant la guerra, va treballar com a infermera per a la Creu Roja.

En 1919, després de tornar per un període molt curt a l’Escola d’Arts Aplicades a Munic, comença els estudis a l’Escola Bauhaus a Weimar, la primera seu de l’escola. L’hivern de 1919-1920, Gunta és acceptada en el curs preliminar de Johannes Itten, el taller de pintura sobre vidre i el de pintura mural que el mateix Itten juntament amb Helene Börner dirigien.

Entre 1921 i 1925-1925 té pràctiques en el taller de teler amb Georg Much i pren classes amb Johannes Itten en teoria del color, Paul Klee en pensament visual i Wasily Kandinsky en abstracció. Aquests tres mestres seran la gran influència de Gunta. 
Amb el seu nomenament d’“oficial” (mestra) en la Bauhaus, i abans d’incorporar-se al cos docent de l’Escola, Gunta Stölzl va residir a Zurich, on, en 1924, va organitzar els tallers tèxtils Ontos, per encàrrec de Johannes Itten, i on també va desenvolupar les tècniques de tenyit. La seua obra es va caracteritzar per l’aplicació dels principals principis estètics que formulava la Bauhaus: l’experimentació constant amb materials tèxtils per a obtindre teixits nous que foren resistents, barats i la producció en sèrie dels quals n’abaratira els costos per a així integrar les obres dels artistes en el procés industrial i té, potser, una validesa més rellevant que altres experiències Bauhaus. 

Des de 1925 fins a 1926, Stölzl va ser mestra de Forma en el taller de teixit en teler en la Bauhaus de Dessau, de la qual va passar a ser-ne la directora des d’octubre de 1925 fins a setembre de 1931. 

Entre els seus projectes, Gunta Stölzl desenvolupa tapissos per a paret, catifes, com així també fundes de teixits per a alguns dels mobles dissenyats per Marcel Breuer a la Bauhaus Dessau, seients per a cadires en particular, com la cadira africana. 

En 1928 viatja a Moscou, juntament amb altres membres de la Bauhaus, i participa en Vkhutemas, l’escola tècnica i d’art de l’estat rus.  

En 1929, es casa amb l’estudiant de la Bauhaus Aryeh Sharon, jueu originari de Palestina, i tenen una filla, Yael, aquest mateix any.  

A causa de l’assetjament per simpatitzants nazis dins de la Bauhaus per haver-se casat amb un jueu, en 1931 el llavors director de l’escola Mies van der Rohe, sol·licita la dimissió de Gunta, que és reemplaçada per Lilly Reich. Després de la seua partida de la Bauhaus a Dessau, viurà a Suïssa.  

En 1932 va fundar la companyia de teixits a mà S-P-H-Stoffe a Zurich amb els exalumnes de la Bauhaus Gertrud Preiswerk i Heinrich-Otto Hürlimann, però en 1933 han de tancar per qüestions financeres, encara que Stölzl i Hurlimann continuen dirigint la companyia amb el nom de S-H-Stoffe. 

En 1936, Gunta es divorcia d’Aryeh Sharon i en 1937 va rebre el Diploma Commemoratiu de l’Exposició Mundial de París. En aquest mateix any Hürlimann deixa la companyia i Gunta continua sola ara com a Sh-Stuffe.  

En 1942 es casa amb l’escriptor suís Willy Stadler i aconsegueix la nacionalitat suïssa. En 1943 naix la seua segona filla, Monika Agnes. En els anys següents, l’interés pel treball de Gunta comença a créixer. En 1967 decideix deixar el taller i dedicar-se només a fer treballs de tapissos de manera individual. 
Durant els 36 anys en què Gunta va tindre els seus tallers, les seues peces van ser molt apreciades per arquitectes avantguardistes i premiats en múltiples certàmens internacionals i va rebre nombrosos encàrrecs. 

Fins a la seua defunció en 1983, va ser una artista molt activa; va participar en la Societat de Pintores, Escultores i Teixidores Suïsses, i també en l’associació Werkbund. 

Obres

Angles

Espanyol


L’obra de Gunta Stolzl és d’una gran varietat en tèxtils, tapissos de paret i catifes. 
Es pot classificar la seua obra en tres períodes: 

Període Weimar: 1919-1925 
Període Dessau: 1925-1931 
Període Zurich I: 1932-1966 
Període Zurich II: 1967-1983 

Al llarg de tota la seua vida professional Gunta Stölzl exerceix la seua tasca de coordinadora de tallers tèxtils, directora del taller de tèxtils de la Bauhaus i a partir de 1932 exerceix una pràctica professional centrada en projectes personals en empreses i tallers. 

Bibliografia

Redondo, María. “Gunta Stölzl, profesora y directora del taller textil de la Bauhaus” 11/11/2021, en Metalocus, <https://www.metalocus.es/es/noticias/gunta-stolzl-profesora-y-directora-del-taller-textil-de-la-bauhaus> 
La Web de las Biografías, 11/11/2021, (en xarxa, <http://www.mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=stolzl-gunta>) 
 
Gunta Stölzl, 11/11/2021, <https://www.guntastolzl.org/> 
 
Wortmann Weltge, Sigrid. “Gunta Stölzl”, 11/11/2021, (en xarxa,  
<https://www.guntastolzl.org/literature/articles-and-essays/empty-2/i-rzrqwlc>) 
 
Catalán Bueno, Alejandro; Lara Barahona-Ostos, Miguel; Montoro Poza, Manuela. “100 años de la BAUHAUS – GUNTA STOLZL”, 11/11/2021, en Universitat d’Alcalá, <https://www.youtube.com/watch?v=giu5ud8lkw0> 
 
Barbican Centre 
“Bauhaus: Art as Life - Gunta Stölzl: A Daughter’s Perspective”, 11/11/2021, en Barbican Centre, <https://www.youtube.com/watch?v=7hwdwr1rke8> 
 

Enfocament Didàctic

Educació Plàstica i Visual 
Disseny 
Arquitectura 
Art 
 

Documents