Reseña

Fotoperiodista americana els reportatges de la qual dels anys 30 del segle XX als Estats Units es van consolidar com a imatges icòniques que van donar la volta al món i han arribat fins als nostres dies com un dels millors testimoniatges de la crisi econòmica i social que va assotar al país durant la Gran Depressió.
L'aspecte més destacat d'aquestes fotografies és la seua humanitat com demostra la seua imatge més famosa coneguda com Migrant Mother (1936).

Justificaciones

• Fotògrafa americana amb una llarga trajectòria professional.
• La seua obra és rellevant per a comprendre de manera profunda els moments més dramàtics de la història dels Estats Units, i per tant d'Occident en el segle XX.
• Va fer reportatges sobre els anys 30 del segle XX als Estats Units en el context de la crisi econòmica i social que va assotar al país durant la Gran Depressió.
• En la seua obra, destaquen les imatges sobre la migració cap a la costa oest.
• Pionera del fotoperiodisme.

Biografía

Dorothea Lange va tindre una infància difícil i solitària a causa de malalties físiques causades per la poliomielitis. Va prendre les seues primeres fotografies mentre passejava pel Lower East Side de Nova York. Va aprendre fotografia en un estudi de retrats i es va formar a l'Escola de Fotografia de Clarence H. White.
En 1918 es va anar a viure a San Francisco on va residir la resta de la seua vida.
En 1920 es va casar amb el pintor Maynard Dixon. Fins ara les seues imatges s'inspiraven sobretot en paisatges però a partir del crack de 1929 i la posterior Gran Depressió dels anys 30, va tindre clar que havia de centrar-se en les persones. Als 40 anys formaria part del projecte que li valdria el reconeixement mundial, va ser contractada pel Departament d'Història de l'Administració de Reassentaments dels EUA
L'administració va aportar ajuda d'emergència a les famílies rurals indigents i, en 1937, va passar a dir-se Farm Security Administration per a reflectir el seu nou propòsit. L'agència governamental va posar en marxa un ampli projecte que s'estendria fins a l'any 1942 amb la intenció de "presentar Amèrica als americans" a través de la fotografia. El projecte va rebre suficient finançament com per a permetre's contractar a alguns dels millors fotoperiodistes de l'època perquè recorregueren el país i captaren la realitat estatunidenca.
En 1935 es divorcia de Dixon i es casa amb l'economista Paul Schuster Taylor i junts realitzen un documental sobre la pobresa rural i l'explotació dels conreadors i treballadors immigrants durant els següents sis anys. 
Dorothea Lange va ser capaç de documentar la crisi generalitzada d'una forma realment creativa, fins al punt que una de les imatges, Mare migrant (1936) va captar l'atenció del públic i es va convertir en representativa de la pobresa i les penúries. 
La fotògrafa va prendre consciència de la difícil situació dels desfavorits i les seues fotografies de treballadors agrícoles de Texas i Alabama preses des d'un angle baix, o fins i tot des del sòl, tractaven de contextualitzar a les persones retratades en els seus entorns.
En 1941, Lange  després del bombardeig a Pearl Harbor va fotografiar l'evacuació a la força dels japonesos estatunidencs en els camps de concentració de l'oest del país mostrant així les polítiques de detenció de persones sense una acusació penal i sense dret a defensar-se. Les seues imatges van ser tan crítiques que l'Exèrcit les va embargar.
En els anys 50, aquesta "fotògrafa del poble" va acceptar un lloc com a professora en la Facultat de Fotografia de San Francisco i en 1952 va participar en la creació de la revista Aperture. Les seues imatges es van exposar poc després de la seua mort, en 1972, en el Museu d'Art Modern i en el Whitney Museum of American Art de Nova York.
 
Wikipedia, 03/07/2023, https://ca.wikipedia.org/wiki/Dorothea_Lange

En castellà:
Fernández, Tomás y Tamaro, Elena. «Biografia de Dorothea Lange». En Biografías y Vidas. La enciclopedia biográfica en línea [Internet]. Barcelona, España, 2004. Disponible en https://www.biografiasyvidas.com/biografia/l/lange_dorothea.htm 03/07/23,

Obras

Bibliografía

En Anglés:

- Moma, 03/07/2023, https://www.moma.org/artists/3373

- Oakland Museum of California, consultat 16/03/2022,  https://dorothealange.museumca.org/

En castellà

- Crespo  Maclennan, Gloria. “Dorothea Lange: una activista visual”, Babelia, El País, 27/10/2018, consultado el 03/07/2023, 
https://elpais.com/elpais/2018/09/27/album/1538052709_305875.html#foto_gal_1

 
- Fernández, Tomás; Tamaro, Elena. “Biografia de Dorothea Lange”, Biografías y Vidas. La enciclopedia biográfica en línea, 2004, consultado el 03/07/2023, https://www.biografiasyvidas.com/biografia/l/lange_dorothea.htm

En francés:

- Brunet, François. “Dictionnaire universal des créatrices”, Archives of Women Artists, 
Resarch and Exhibitions, consultado el 03/07/2023, https://awarewomenartists.com/en/artiste/dorothea-lange/ https://awarewomenartists.com/en/artiste/dorothea-lange/

Enfoque Didáctico

Es pot impartir en Història de 4t ESO i en Història del Món Contemporani de Batxillerat. Concretament, pot usar-se la seua obra com a font primària per a explicar la realitat social dels Estats Units durant la crisi dels anys 30 usant fotografies com a Mare Migrant, considerada una imatge icònica de l'època.

També les seues fotografies sobre els camps de concentració per a ciutadans americans d'origen japonés a Califòrnia ens remeten al clima crispat i al racisme que imperava als Estats Units durant la II Guerra Mundial.

En l'assignatura de Cultura Audiovisual  podem analitzar les seues obres des del punt de vista artístic, tant a nivell denotatiu com connotatiu.

Documentos