Ressenya

Va ser una de les dones més polifacètiques i influents de l'Edat mitjana a l'Europa Occidental del segle XII. Mística, abadessa, teòloga, escriptora d'un extens epistolari i de textos religiosos i de llibres científics sobre plantes i minerals i els seus poders curatius, així com del funcionament del cos humà (després de la II Guerra Mundial, es recuperen a Alemanya els seus coneixements medicinals curatius davant la carestia de medicines, i es rescata la seua figura després de huit segles silenciada); creadora d'un llenguatge desconegut, compositora de música sacra i d'un Ordo, amb una posada en escena teatralitzada. Fundadora de dos monestirs a Alemanya i abadessa d'un d'ells. Va ser de les poques dones en la història a qui l'Església va permetre predicar al clergat i a la població, en esglésies i abadies.

Justificacions

• Una de les figures més rellevants en tota l'Edat mitjana. Una polímata que va abordar l'àmbit científic, artístic, cultural i religiós.
• Mística.
• Exemple paradigmàtic de cultura monàstica medieval i autoritat femenina. Abadessa benedictina fundadora de dos monestirs a Alemanya.
• Teòloga i pensadora. Autora d'importants textos teològics.
• Naturalista i científica. Autora de tractats científics de medicina, sobre el coneixement de les plantes i els minerals i sobre el funcionament del cos humà. La importància que atorgava a la higiene, a un règim de menjars equilibrat i a l'exercici diari, que traslladava a les seves monges, la converteixen en referent de vida sana. A pesar que després es van oblidar les seues propostes, -compartides per Trótula de Salern- el temps els ha tornat a donar la raó.
• Música i Compositora de música sacra, monòdia litúrgica i ordo. Utilitzava la música com a sanació, sent precursora de les propostes d'Oliva Sabuco (segle XVII) i precedents totes dues de la musicoteràpia.
• Creadora d'un llenguatge, la llengua ignota.
• Escriptora i epistólografa. La seua abundant correspondència amb papes, emperadors, abats i abadesses, noblesa i pagesia recorre totes les capes socials.
• Pintora. Va dibuixar i va pintar les seues visions místiques. La seua expressió artística s'emmarca en l'art romànic.
• Constructora de monestirs.

Biografia

Hildegarda és una de les dones més polifacètica i influent de la Baixa Edat mitjana a l'Europa Occidental del segle XII. Va ser una autora enormement prolífica i pionera en nombrosos camps, de manera que ens va deixar un llegat d'incalculable  valor.

Va nàixer en Bermersheim (Alemanya), a la vall del Rin, l'any 1098, en una família noble alemanya. Quan tenia només 8 anys els seus pares la van deixar sota la tutela de Jutta von Sponhein en el monestir de San Disibodenberg, Jutta només era 6 anys major que ella, i feia dos que havia demanat retirar-se a la vida d'anacoreta, dedicada plenament a l'oració. El monestir li va cedir una caseta adossada per a tal fi. Jutta només tenia 14 anys quan es posa “en lloc de la mare” com diria Luisa Muraro. Ella és la mestra de Hildegarda i, en un primer moment, no formaven part de cap convent de monges. Però arran de la fama que adquireix Jutta de dona sàvia, altres famílies volen portar a les seues filles. Així, a poc a poc es transformen en una comunitat de monges. Hildegarda pren els hàbits als 15 anys i Jutta passa de ser només la directora i mestra de la comunitat a abadessa. D'ella va rebre una educació basada en ensenyaments de llengua llatina, lectura de la Sagrada Escriptura i cant gregorià.
Visionària des de la infantesa i mística, va poder expressar el seu coneixement en forma de visions sense ser acusada d'heretge, ja que la pròpia Església les confirmaria com inspirades per Déu. 

Quan Jutta va morir, Hildegarda va ser triada per les monges com a abadessa. En 1141, a l'edat de quaranta-dos anys, va rebre l'ordre divina d'escriure les visions que tingués. En 1148, un comitè de teòlegs, a petició del Papa Eugenio III, estudia i aprova part del llibre, donant principi no sols l'activitat literària aprovada canònicament, sinó la relació epistolar amb múltiples personalitats de l'època. 

Amb 52 anys, va començar la seua vocació musical, llegant-nos 77 composicions amb lletra i música, compilades en “Symphonia armoniae celestium revelationum”, i un acte sacramental musicalitzat anomenat Ordo Virtutum.

Entre els 53 i els 60 anys, va escriure les seues obres de medicina, de teologia (visions, que va dibuixar i va pintar) i, al llarg de la seua vida, un extens epistolari de més de 400 cartes a papes, emperadors, reines (Leonor d'Aquitània) i reis.

Va ser, a més, creadora d'un llenguatge propi, la llengua ignota.

Als 62 anys, va començar a predicar per places i convents fins als 72. Va ser de les poques dones a qui l'Església va permetre predicar al clergat i a la població, en esglésies i abadies.

I, als 67 anys, va fundar un altre monestir degut a l'increment de religioses: Eidenberg, a la vora del Rin. Va ser fundadora, per tant, de dos monestirs a Alemanya i va ser abadessa d'un d'ells. Va aconseguir defugir la supeditació a un monestir masculí.

A través dels seus textos, l'abadessa va realitzar interessants aportacions a la ciència. Va dictar un total de dotze llibres. El primer, escrit entre el 1141 i 1151, va ser Scivias, que  tracta de la creació del món i de l'ésser humà, així com del passat, present i futur d'aquest últim. Entre 1151-1158 va dur a terme la seua obra de medicina sota un únic títol: Llibre sobre les propietats naturals de les coses creades, que en el segle XIII va ser dividit en dos textos. Physica (Història Natural) o Liber simplicis medicinae (Llibre de la Medicina Senzilla) (1180-1190); i Causae et Curae (Problemes i Remedios) o Liber compositae medicinae (Llibre de Medicina Complexa). Dos llibres científics sobre plantes i minerals i els seus poders curatius, així com el funcionament del cos humà. Malgrat creure en un origen diví, no pensava que la creació fos resultat d'una intervenció sobrenatural sinó de la presència dels quatre elements primordials que va dividir en dues classes, les superiors o celestials (foc i aire) i les inferiors o terrenals (aigua i fang). Segons Hildegarda, totes dues classes estaven relacionades com ho estaven el macrocosmos i el microcosmos. Per això Hildegarda va intentar harmonitzar la física amb l'anatomia i la fisiologia.  Va ser també qui va introduir el llúpol en la cervesa o va descriure l'orgasme femení.

De la mateixa forma que a ella se la pot considerar com a “deixebla” de Jutta, també Hildegarda va tenir una relació molt especial i profunda amb una altra dona: Ricarda von Stade. Aquesta va ingressar en la congregació i va estar sota la seua tutela fins que la família de Ricarda, per ambicions polítiques, va decidir que aquesta es traslladés a un altre monestir per a exercir d'abadessa.

Després de la II guerra mundial, es recuperen a Alemanya els seus coneixements medicinals curatius davant la carestia de medicines, i es rescata la seua figura després de huit segles silenciada.

Sens dubte, Hildegarda és una figura clau per a entendre l'Edat mitjana.

Obres

Bibliografia

-Lerner, Gerda (1993). La creación de la conciencia feminista. Desde la Edad Media hasta 1870.  Pamplona: Katakrak (2019). pág. 121

-Lorenzo Arribas, Josemi (2000). Hildegarda de Bingen (1098-1179). Madrid: Ediciones del Orto.

-Martínez Lira, Verónica (2014). El lenguaje secreto de Hildegard von Bingen. Ciudad de México: Ed. Fondo de Cultura Económica.

-Pernoud, Régine (2012). Hildegarda de Bingen. Una conciencia inspirada del siglo XII. Barcelona: Ed Paidós.

-Roldán Salgueiro, Manuel Jesús (2020). Historia del arte con nombre de mujer. Sevilla: Ed. El Paseo.

-Solsona Pairó, Núria (2014) "L'ús de textos de la història de la química d'autoria femenina a classe". Educació Química, nº16, pp. 38-46, (consultat el 10/11/2022). <http://revistes.iec.cat/index.php/EduQ/article/view/85930/131792>

-Blog Hildegardiana, (consultat el 15/03/2022). <http://www.hildegardiana.es/>

-Universitat Rovira i Virgili, (consultat el 02/04/2022). <https://www.urv.cat/ca/vida-campus/universitat-responsable/unitat-igualtat/any-dones-ciencies/dones-i-ciencies/dones-metgesses/hildegardavonbingen/>

-Universitat Rovira i Virgili, (consultat el 02/04/2022). <https://www.urv.cat/ca/vida-campus/serveis/unitat-igualtat/any-dones-ciencies/dones-i-ciencies/dones-filosofes/hildegardvonbingen/>

AUDIOVISUAL

-Conti, Michael (2016). "La Mística Rebelde: Santa Hildegarda de Bingen" en Vimeo, (consultat el 10/11/2022). <https://vimeo.com/ondemand/santahildegarda>

-Von Trotta, Margarette (2009). "Hildegarda de Bingen, Vision En Español" en YouTube, (consultat el 10/11/2022). <https://youtu.be/wHRDX5ZHoQg>

Enfocament Didàctic

A través de la seua vida i obres es pot treballar el currículum transversalment des de diverses disciplines, permetent-nos conèixer el període del segle XII a través de la música, ciència, llengua i literatura, filosofia, art o història medieval.

· En Història,  en Edat mitjana, El paper de l'Església medieval. És representativa de la vida monàstica del segle XII, reflecteix la ruptura de la dependència dels monestirs masculins i la possibilitat de predicar sent dona, aconseguit per la seua gran vàlua intel·lectual i la poderosa posició social que va aconseguir. És una figura essencial del Renaixement del segle XII.

· En Música, s'inclourà en el desenvolupament del tema de la música medieval, com a exemple d'autora de música religiosa monòdica i com a creadora d'obres de teatre amb música.

· En Art i Educació Plàstica i Visual a través de les seues obres artístiques, on reflecteix les seues visions.

· En Llengua i Literatura, mitjançant les seues cartes i els seus escrits tant científics com literaris. També amb la seva llengua ignota.

· En Llatí (o Cultura Clàssica) pels seus escrits en llatí. En CUC:  Bloc Continuïtat del patrimoni cultural.  Literatura, art i ciència. En Llatí 4t ESO: Bloc Llegat i patrimoni.

· En Biologia i Geologia, en l'estudi del cos humà, en ella singularment centrat en les dones, amb el seu estudi dels minerals, amb les cures i l'ús senzill de les plantes curatives.

· En Física i Química, amb les seues aportacions científiques relatives a aquesta especialitat, com la inclusió del llúpol en la cervesa o les receptes farmacèutiques.

· En Educació Física, amb proposta de vida sana i manteniment, de menjars variats i frugals i exercici diari o amb l'atenció que li proporcionava a la higiene.

· En Matemàtiques o Dibuix Tècnic treballant amb els plans dels monestirs que va construir.

· En Valors Ètics i Filosofia, per les reflexions sobre el subjecte i el desenvolupament teològic.

A través de su vida y obras se puede trabajar el currículo transversalmente desde varias disciplinas, permitiéndonos conocer el periodo del siglo XII a través de la música, ciencia, lengua y literatura, filosofía, arte o historia medieval.

·En Historia,  en Edad Media, El papel de la Iglesia medieval. Es representativa de la vida monástica del siglo XII, refleja la ruptura de la dependencia de los monasterios masculinos y la posibilidad de predicar siendo mujer, conseguido por su gran valía intelectual y la poderosa posición social que alcanzó. Es una figura esencial del Renacimiento del siglo XII.

·En Música, se incluirá en el desarrollo del tema de la música medieval, como ejemplo de autora de música religiosa monódica y como creadora de obras de teatro con música.

· En Arte y Educación Plástica y Visual a través de sus obras artísticas, donde refleja sus visiones.

· En Lengua y Literatura, mediante sus cartas y sus escritos tanto científicos como literarios. También con su lengua ignota.

· En Latín (o Cultura clásica) por sus escritos en latín. En CUC:  Bloque Continuidad del patrimonio cultural.  Literatura, arte y ciencia. En Latín de 4º: Bloque Legado y patrimonio.

· En Biología y Geología, en el estudio del cuerpo humano, en ella singularmente centrado en las mujeres, con su estudio de los minerales, con los cuidados y el uso sencillo de las plantas curativas.

· En Física y Química, con sus aportaciones científicas relativas a esta especialidad, como la inclusión del lúpulo en la cerveza o las recetas farmacéuticas.

· En Educación Física, con propuesta de vida sana y mantenimiento, de comidas variadas y frugales y ejercicio diario o con la atención que le proporcionaba a la higiene.

· En Matemáticas o Dibujo Técnico trabajando con los planos de los monasterios que construyó.

· En Valores Éticos y Filosofía, per las reflexiones sobre el sujeto y el desarrollo teológico.

Documents