El seu treball de denúncia de la situació de les dones i els xiquets víctimes de violència de gènere té molts punts en comú amb el d’altres fotoreporteres com April Saul, Mary Ellen Mark o Lynn Johnson, ja que tracten temes “incòmodes” relacionats amb la infància o les dones com les aiguaderes a l’Àfrica, el càncer infantil o la mort de menors per arma de foc als Estats Units, entre altres.
Donna Ferrato
Waltham 05-06-1949 | Still alive
Període d'activitat: Des de 1979 fins
Classificació geogràfica: Amèrica > Estats Units
Moviments socio-culturals
Edat contemporània > Feminisme > Ciberfeminisme
Edat contemporània > Moviments artístics des de finals del s. XIX > Art des de l'últim terç del s. XX
Fites històriques > Postguerra mundial
Grups per àmbit de dedicació
Activistes > Feministes (activistes)
Escriptores > * en > anglés
Artistes plàstiques, visuals i escèniques > Fotògrafes > Foto reporteres / Fotoperiodistes
Escriptores > Periodistes / Cronistes > Comentaristes
Context de creació femenina
Ressenya
Donna Ferrato és una fotògrafa que s’ha centrat a documentar la violència que s’exerceix contra les dones. Ha treballat fent reportatges sobre clubs d’intercanvi de parelles, casaments grupals i altres formes de sexualitat i afectivitat no normatives, i també sobre clubs de companyia, prostitutes, detencions de maltractadors in situ i mares maltractades que han fugit amb els seus fills i filles, i ha contat les seues històries sense cap filtre amable perquè no continuen ocultes i la societat siga conscient del problema real que suposa.
Justificacions
Biografia
Ferrato va créixer a Lorain, Ohio i es va graduar allí en 1968. En 1992 va rebre el reconeixement de Laurel School’s Distinguished Alumna. Posteriorment, va estudiar a Boston, on va conéixer el seu marit Mark Webb.
En 1971 es va traslladar a San Francisco on va treballar com a secretària judicial. En 1975 es va divorciar i va començar a fer fotos i autoestop per tot els Estats Units, treballant en el que li eixia. Va estudiar fotografia en l’Art Institute de Califòrnia, a San Francisco. Més tard, va viatjar a Europa, on va continuar fent autoestop i fotos.
En 1979 es va traslladar a Nova York i es va dedicar a fer fotos en clubs, tant de temàtica sexual com discoteques, i a documentar la cultura del nightclub de finals dels 70 i principis dels 80. Va començar a visitar clubs d’intercanvi de parelles i va acabar fent un encàrrec per a la Playboy japonesa sobre una parella molt important en aquest ambient, Garth i Lisa. Es va mudar a viure amb ells a la seua mansió, on documentava tant les orgies com els moments familiars típics. A poc a poc, es va adonar que Garth no era el que aparentava ser i una nit, va presenciar i va fotografiar com agredia físicament Lisa. A partir d’ací, va canviar el rumb de la seua carrera, en què va prendre la decisió de plasmar i compartir el que succeeix en la intimitat de la llar perquè tothom puga veure’n la crua realitat.
A partir d’aquest moment, Ferrato es dedica a fotografiar la violència de gènere en totes les seues facetes, compartint casa amb dones maltractades, anant en cotxes de policia a les trucades d’emergència i dormint en cases d’acolliment per a víctimes. Publica Living with the Enemy en 1991, que, juntament amb xarrades i exposicions per tot el país, suposa una crida a l’acció i obri un debat nacional sobre la violència sexual i els drets de les dones. En 2011 llança la campanya I Am Unbeatable (unbeatable en anglés té el doble sentit de ‘no pots pegar-me’ i ‘soc invencible’), web que conté històries, fotografies i vídeos protagonitzats per dones que han sobreviscut al maltractament i conten les seues històries per a ajudar altres dones perquè tiren avant i conscienciar la societat.
Ha participat en més de 500 exposicions a tot el món i ha guanyat nombrosos premis, com ara el Robert F. Kennedy Award for Humanistic Photography, el premi IWMF al valor en periodisme, i la medalla a l’honor de Missouri. Continua en actiu, fent diferents treballs, entre els quals hi ha una sèrie de fotos documentals sobre el seu barri, Tribeca, on retrata l’estil de vida típic del lloc.
Biografia traduïda i adaptada d’ https://en.wikipedia.org/wiki/Donna_Ferrato i d' https://www.theguardian.com/artanddesign/2020/nov/25/donna-ferrato-we-need-to-be-pushy-womens-rights-and-photography (última visita 22/03/2022)
Obres
- The Honeymoon Killers (1986)
- Living With the Enemy (1991)
- Amore (2001)
- Love & Lust (2004)
- Tribeca 9/11/01-9/11/11 (2011)
- Holy (2021)
Bibliografia
BIBLIOGRAFIA WEB:
- Gosling, Emily (2021): Donna Ferrato's images of 'battered women, activists, migrant workers, and more' are a call-to-action for women (en anglès), Creative Boom, Creative Boom Ltd., 25/01/2022, <https://www.creativeboom.com/inspiration/donna-ferrato/>.
- González Rueda, Ana (2019): Donna Ferrato: "Los derechos de la mujer están por encima de todo", Harper’s Bazaar, Hearst España, 25/01/2022 <https://www.harpersbazaar.com/es/cultura/ocio/a27941611/feminismo-donna-ferrato-fotografa-photoespana-2019/>.
-"Domestic violence, by Donna Ferrato 'I saw that he was getting ready to hit her and I took the picture'", en “The Bystanders: photographers who didn’t step in to help - in pictures”, The Guardian, 22/03/2022, <https://www.theguardian.com/media/2012/jul/28/gutted-photographers-who-didnt-help>.
AUDIOVISUAL:
Breu notícia en el Telenotícies d’RTVE del premi rebut en PhotoEspaña
“Donna Ferrato lleva la lucha contra la violencia de género a PhotoEspaña”, 14/4/2022, Telediario1 en RTVE Play< https://www.rtve.es/play/videos/telediario/td1_photoespana_050619/5262630/>.
Enfocament Didàctic
- Anglés: a partir d’articles com el de The Guardian, en la bibliografia, reflexionar sobre si les persones que informen d’un conflicte han d’intervindre en situacions concretes. També es pot treballar sobre la seua vida professional o informació del seu web, ja que està tot en anglés.
- També es pot utilitzar en Educació per a la Ciutadania, per a reflexionar sobre els drets humans, els drets de les dones i la violència de gènere, i com ha evolucionat la consideració que té en la societat i en la legislació.